Gazpacho!

Gazpacho

• 2 Kg de Tomate maduro
• 800 g de pepino
• 200 g de pimiento verde italiano (el alargado)
• 250 g de pimiento rojo
• 1 cebolla
• 3 granos de ajo
• 3 rebanadas de pan de pagès
• sal, vinagre, aceite al gusto.

Ponemos el pan en remojo con agua i lo dejamos ahí hasta q lo utilicemos más adelante

Limpiamos los pimientos, les quitamos las semillas i los nervios (eso blanco q tienen por dentro)

Limpiamos i pelamos los pepinos i les quitamos la zona de las semillas, q son lo q amarga más

Lavamos los tomates i los cortamos a trozos

En una olla alta metemos todas las hortalizas i lo trituramos muy bien

Lo pasamos por un colador

Escurrimos muy bien el pan con las manos i lo añadimos a la olla.

Ponemos sal, vinagre i aceite al gusto (aquí vale más no pasarse, ya q siempre se puede añadir más a la hora de servir)

Se vuelve a triturar todo para que quede muy fino i se le va añadiendo agua al gusto para q no quede tan espeso.

 

P.S.:Con estas cantidades se consiguen unos 4 litros de gazpacho, se puede congelar.

Si quereis menos cantidad de gazpacho, sólo teneis q hacer las proporciones de las verduras.

Nota aclaratoria: Lo de pasarlo por el colador más que nada es para eliminar las pepitas del tomate,que a parte de ser molestas mientras te comes el gazpacho, son flatulentas. Siempre podeis separar las pepitas antes de triturarlo todo.

Ya me contareis qué tal

Brain damage-Eclipse

Brain Damage

The lunatic is on the grass
The lunatic is on the grass
Remembering games and daisy chains and laughs
Got to keep the loonies on the path
The lunatic is in the hall
The lunatics are in my hall
The paper holds their folded faces to the floor
And every day the paper boy brings more
And if the dam breaks open many years too soon
And if there is no room upon the hill
And if your head explodes with dark forbodings too
I’ll see you on the dark side of the moon
The lunatic is in my head
The lunatic is in my head
You raise the blade, you make the change
You re-arrange me ’till I’m sane
You lock the door
And throw away the key
There’s someone in my head but it’s not me.
And if the cloud bursts, thunder in your ear
You shout and no one seems to hear
And if the band you’re in starts playing different tunes
I’ll see you on the dark side of themoon

Eclipse

All that you touch
And all that you see
All that you taste
All you feel
And all that you love
And all that you hate
All you distrust
All you save
And all that you give
And all that you deal
And all that you buy
Beg, borrow or steal
And all you create
nd all you destroy
And all that you do
And all that you say
And all that you eat
And everyone you meet
And all that you slight
And everyone you fight
And all that is now
And all that is gone
And all that’s to come
And everything under the sun is in tune
But the sun is eclipsed by the moon

Alas, poor Yorick!

Un dels millors monòlegs de Hamlet, sinó el millor (competint amb un altre que vaig posar fa molt temps, on Hamlet parla del recent casament de sa mare amb el germà de son pare)

Alas, poor Yorick! I knew him, Horatio: a fellow of infinite jest, of most excellent fancy: he hath borne me on his back a thousand times; and now, how abhorred in my imagination it is! my gorge rises at it. Here hung those lips that I have kissed I know not how oft. Where be your gibes now? your gambols? your songs? your flashes of merriment, that were wont to set the table on a roar? Not one now, to mock your own grinning? quite chap-fallen? Now get you to my lady’s chamber, and tell her, let her paint an inch thick, to this favour she must come; make her laugh at that.

 

 

El monòleg el trobareu cap al final del vídeo (t=4m11s) pero  si podeu, mireu tot el vídeo,la millor interpretació del monòleg q he trobat a youtube.

Imperious Caesar, dead and turn’d to clay,

Might stop a hole to keep the wind away:

O, that that earth, which kept the world in awe,

Should patch a wall to expel the winter flaw!

 

Ithaca

As you set out for Ithaca
hope that your journey is a long one,
full of adventure, full of discovery.
Laistrygonians and Cyclops,
angry Poseidon-don’t be afraid of them:
you’ll never find things like that on your way
as long as you keep your thoughts raised high,
as long as a rare sensasion
touches your spirit and your body.
Laistrygonians and Cyclops,
wild Poseidon-you won’t encounter them
unless you bring them along inside your soul,
unless your soul sets them up in front of you.

Hope that your journey is a long one.
May there be many summer mornings when,
with what pleasure, what joy,
you come into harbors you’re seeing for the first time;
may you stop at Phoenician trading stations
to buy fine things,
mother of pearl and coral, amber and ebony,
sensual perfume of every kind-
as many sensual perfumes as you can;
and may you visit many Egyptian cities
to learn and learn again from those who know.

Keep Ithaka always in your mind.
Arriving there is what you’re destined for.
But don’t hurry the journey at all.
Better if it lasts for years,
so that you’re old by the time you reach the island,
wealthy with all you’ve gained on the way,
not expecting Ithaca to make you rich.
Ithaca gave you the marvelous journey.
Without her you would have not set out.
She has nothing left to give you now.

And if you find her poor, Ithaca won’t have fooled you.
Wise as you will have become, so full of experience,
you’ll have understood by then what these Ithacas mean.

 

http://www.youtube.com/watch?v=1n3n2Ox4Yfk

Tomaca farcida de risotto de tomaca

Crec que va ser pel pont de la Pilarica que vaig preparar les últimes tomaques farcides de risotto de la temporada (per aclamació popular). Per a fer aquest plat es fan servir tomaques de Montserrat, que són grosses, de pell dura i amb poca carn al seu interior.

Ingredients (per a 4 persones)

• 1 ceba
• 4 tomaques de Montserrat de tamany mig-gran
• 320g d’arròs bomba (80g per persona)
• 200g de parmesano reggiano
• Formatge de bola ratllat
• Vi blanc sec
• Sal
• Oli
• Caldo de pollastre o en el seu defecte aigua (que és el que sempre he fet servir)

Abans de res, posarem una olla al foc amb aigua per anar-la escalfant per a fer el risotto.Una vegada fet això, picarem la ceba a daus, a poder ser petits per tal de que no siguin molestos a l’hora de menjar l’arròs.

De la imatge d'aquí a sobre només he fet servir la ceba de la dreta, de tamany mig

Una vegada tallada la ceba a daus la posem a una olla ampla (uns 20cm de diàmetre) amb un roll ben generós d’oli i un polsim de sal.

Mentres esperem q la ceba estigui a punt, passarem a preparar les tomaques, practicant-les-hi una incisió circular a la part superior i buidant-les fent servir una cullereta o si es té, es pot alguna eina més apropiada com un giny per a fer boles de fruita. La polpa que treiem la ratllem i la reservem per a incorporar-la més endevant per a fer el risotto

Quan la ceba comença a fer-se transparent,

és el moment d’afegir-hi la polpa de tomaca ratllada i deixar que es cogui una mica la tomaca, més que rés que evapori una mica d’aigua i així es concentri el gust.

Quan ja ha reduït una mica la tomaca hi abocarem l’arròs bomba i el deixarem coure uns minuts amb el suc de la tomaca, fins q quasi no quedi líquid.

Quan s’hagi consumit quasi tot el líquid de la cassola, hi afegirem el vi, la quantitat exacta no la se, sobre els 150 o 200 ml. I deixar q es vagi consumint al igual q el suc de la tomaca. Quan l’arròs es vagi assecant, hi afegirem un o dos cullers de l’aigua q tenim escalfant-se des del començament.

Crec q vaig posar-li fins a 4 vegades aigua, i la cocció de l’arròs va ser d’uns 40 minuts. Al final de les repetides addicions d’aigua va quedar una cosa tal que això:

Mentres hem estat afegint l’aigua al risotto ens hem encarregat de ratllar el parmesano, de tal manera q ara només el que ens queda fer és apagar el foc i afegir-hi el formatge.

I amb això ja tenim el risotto fet i a punt per menjar.

Ara només falta farcir les tomaques amb el risotto, posar-les al forn preescalfat a 180ºC uns 15 minuts de sota i al final 2-3 minuts per gratinar el formatge de sobre i ja estaran llestos per servir.

I al final, si s’han seguit amb més o menys criteri els passos aquí exposats, surt una cosa semblant a això:

Per qualsevol dubte o aclariment, no dubteu en deixar un comentari als comentaris.

 

Bon profit!

L’hora del Soul!

Després d’una setmana i mitja triant i remenant Soul, per fi, el 13 d’octubre vaig poder punxar (?) a la #radioyoya

La sessió va constar de setze cançons (be, cançons no, classiquíssims). Tot seguit us deixo els videos a youtube:

 

També hi han hagut bonus tracks, però aquests només són pels q l’han gaudit en directe 😉

Si voleu escoltar la llista, la podeu trobar aquí

Una experiència q espero repetir tard o d’hora.

La masa

Como ya dije la semana pasada. Los sábados hacemos noche de pizza. En el post anterior expliqué las pizzas que hicimos pero no expliqué cómo hacemos la masa, ya que al hacerla a ojo, no sé exactamente las cantidades.

Normalmente hacemos la masa a primera hora de la tarde para dejarla fermentar unas horas y sobre las 8 nos ponemos a hacer la pizza en sí.

Bueno, a lo que íbamos, para hacer la masa de pizza utilizaremos:

• 1 quinto de cerveza (de los de 25 cl)
• 500 gramos de harina
• 1 cuchara pequeña de levadura
• 1 cuchara pequeña de sal
• Aceite

Para hacer la masa utilizaremos un bol grande. Tiraremos la cerveza, una parte de la harina la sal y el aceite y empezaremos a mezclarlo con una cuchara o tenedor ya que al principio será una pasta muy líquida. Una vez se homogeneice esta primera mezcla añadimos otra parte de harina y empezamos a amasarla con las manos, iremos añadiendo la harina restante hasta acabarla. Se trabaja un poco más la masa y ya estará a punto para reposar. La dejamos en el mismo bol y la tapamos con un trapo de algodón o con papel film. Con dejarla reposar un mínimo de media hora, ya la tendremos a punto.

Y hasta aquí la preparación de la masa. Para extenderla, pondremos un poco de harina en el mármol i con un currón (sino una botella sirve). Colocamos la base estirada sobre papel de estraza o un silpat y la montamos como queramos.

Se aconseja al cocinero que prepare la masa, tener un par de quintos bien fresquitos a mano, para remojarse el gaznate durante el arduo proceso de amasado.

Si se tienen niños, se puede “jugar” con ellos en la cocina y que ayuden a amasar la pizza, siempre es una buena experiencia (aunque luego se tenga q despegar masa de los sitios más insospechados)

Bonus Track

Coca de codony: Para hacer esta pizza/torta utilizaremos:

• Un membrillo grande o dos de pequeños (o los q fueran necesarios para cubrir toda la superficie de la pizza)
• Azúcar
• Aceite

Lavamos el membrillo para quitarle la pelusilla y lo secamos bien. Lo partimos a cuartos para poder sacarle el corazón, lo cortamos a láminas finas y lo reservamos en un plato poniendo un poco de azúcar para que vaya sacando un poco de líquido.

Dejamos macerar el membrillo en azúcar durante un rato, una media hora o así. Pasado este tiempo colocamos las láminas de membrillo encima de la base cruda de pizza, espolvoreamos con azúcar y ponemos aceite por encima.

Ya estará a punto para hornear, a unos 200ºC y durante unos 20 minutos (los últimos 5 colocamos la bandeja un poco más cerca del grill para q se dore un poco). Y listos! la coca de membrillo está hecha y sin deux ex machina que valga!

Un consejo de buen amigo: Si usais un reja como la que veis en la foto, tened a bien de poner una bandeja de horno en la base del horno, ya que esta pizza hace mucho líquido (azúcar líquido y aceite) que goteará indefectiblemente en el horno y luego limpiarlo es una tarea de titanes. Si lo haceis en una bandeja normal no pasa nada, es que la nuestra estaba siendo empleada en otra pizza, la de rodajas de tomate que expliqué en el anterior post, pero con una variación (gracias a Allen Carr Miente y un comentario suyo) pusimos jamón del país sobre el tomate lo cocimos sólo durante 2-3 minutos, lo justo para calentarlo y q la grasa se deshaga un poco.

El jamón no era de mucha calidad pero dió el pego, para mi gusto (y bolsillo) hubiera utilizado el jamón ibérico del bonarea, q está cortado bastante fino y de calidad por encima de la media, a un precio razonable, claro.

Y hasta aquí hemos llegado, el próximo post, será peor, os lo aseguro.

Nit de pizza

El cap de setmana passat, vaig tornar a Solivella, després de 3 setmanes de no anar-hi. Ja hi comença a fer fresca i la fresca porta els sopars de pizza del dissabte.

Tot i que no ho sembli, la pizza no és un invent italià modern, té els seus orígens en l’antiga grècia  en pans  plans amanits amb oli d’oliva, formatge, mel i espècies (o això diu la wikipedia). La pizza té relació amb molts menjars mediterranis que fan servir com a base un panet rodó i pla, ja sigui per farcir-lo o per posar-hi coses per sobre. La salsa de tomaca s’hi afegeix al segle XIX i és cosa dels napolitans.

Com que no vaig pensar en el bloc mentres féiem la massa de pizza, no posaré les quantitats d’ingredients que hi posem. Normalment la base ens la fem a casa, amb un quinto de cervesa, farina, una culleradeta de llevat, sal i un rajolí d’oli. D’un quinto en surten entre 2 i 3 bases (depenent de la farina o algun altre avatar obscur).

El sopar que ens vam calçar va constar de 3 pizzes, normalment en fem 2 de salades i una de dolça, de postres, però com que els codonys venen amb retard (per fer coca de codony) i al ser el primer sopar de pizza, en vam fer tres de “salades”:

Coca de recapte:

Una coca de recapte no és res més q una pizza vegetal amb anxoves. Amb la base estirada i ja col·locada al motlle o silpat, hi afegim les verdures per sobre, albergínia, pebrot vermell ceba i anxoves. Les verdures estan tallades no massa fines, sobre el cm de gruix per tal de que no se’ns desintegrin o ens quedin massa resseques una vegada cuites. Les anxoves es posaran als últims 2 minuts.

La cocció es farà en un forn a 200ºC (~473K) encés de dalt i de baix. Es col·loca la pizza més centrada al forn, més aviat a la part baixa i es courà fins a que la massa es vegi cuita. En uns 20 minuts estarà cuita. Una vegada cuita, la treiem del forn hi afegim les anxoves i la tornem a posar al forn 2 minuts, a la part alta per a que es gratini una mica. Passat aquest temps la treiem del forn, hi posem un rajolí d’oli d’oliva per sobre i llestos per menjar (o esperar a que es coguin les altres…)

Pizza de ceba i bacon:

Una clàssica de casa. Ceba bacon i formatge, tones de formatge. Per a igualar els temps de cocció de la ceba i el bacon, abans de posar la ceba a la pizza, la cuinem una mica al microones, tallada més fina que la de la coca de recapte, la posem en un plat amb una mica de sal i la posem al microones durant uns 3-5 minuts (fins a que perdi una mica la duresa, quan es comença a fer transparent).

El bacon que fem servir normalment és el d’Oscar Mayer, que és molt aromàtic. Tallat a tires no massa fines.

Amb la massa ja estirada col·loquem la ceba i el bacon i la posem al forn (igual que abans, 200ºC i a mitja alçada) durant uns 15 minuts (menys q l’altra ja que els ingredients estan cuits o es couen més ràpid). Passat aquest temps (o abans si veus q se t’està cremant la base) la treiem per a tirar-hi les tonelades métriques de formatge (en aquesta hem fet servir cadí de bola tendre), dos minuts més de forn i llestos, a menjar o a esperar a que estigui cuita la tercera pizza…

Pizza de tomaca (i olives negres si t’agraden…):

L’última pizza que vam fer aquest cap de setmana passat va ser de tomaca, rodanxes de tomaca. La única particularitat que té aquesta pizza és l’ordre dels ingredients, doncs porta la tomaca just damunt de la base per així evitar que l’aigua de la tomaca estovi la pasta. És tant senzill com posar sobre la massa estirada de la pizza el formatge i a sobre posar-li les rodanxes de tomaca, enfornar-la uns 15 minuts (igual q abans) la treiem i hi posem les olives negres, una mica d’orenga i un rajolinet d’oli per sobre. 2 minuts i a entaular-se.

Sí, a mi no m’agraden les olives negres a la pizza.

Els temps de cocció varien segons els forns, així que preneu els que he posat jo com a orientatius. De la mateixa manera que aquest cop, les bases són casolanes, a vegades les comprem fetes, la buitoni finíssima sortia prou bona. Hi ha moltes pizzes més que fem, ja les aniré posant quan les vagi fent.

Espero q aquest cap de setmana ja hi hagin codonys madurs…

Ja us explicaré, ja, que fer amb els codonys…

Who dares to love forever?

Gràcies a aquest tweet de Penélope

If

Fantàstica cançó de Pink Floyd, es troba a la cara B de l’LP “Atom Heart Mother”

Tant en aquest disc com a d’altres, PF dedica una primera part del disc a un projecte comú (The amazing pudding quicir Atom Heart Mother) i una segona part del disc a on cadascú dels lletristes deixés saciada la seva psique creativa.

Dins d’aquests projectes més personals s’hi troba If, escrita per Roger Waters, una petita joia de folk progresiu (?)