Calzone de batalla

Estant sòl a casa em vaig trobar ahir amb ganes de fer-me un remenat d’ous amb gambes i espàrrecs verds, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig obrir la nevera i només tenia un ou, horreur! amb un ou no en tinc ni per començar, així que vaig decidir practicar allò que tant m’agrada q és la cuina de batalla o de guerrilla, aquella en la que intento fer un plat mitjanament decent per a menjar amb coses q tinc per casa.

A vegades aquests experiments culinaris surten rana i només es poden aprofitar per que no m’agrada llençar menjar, d’altres vegades la composició és acceptable i en algunes ocasions fins i tot han estat dignes de repetir-se i fardar dels plats.

El plat q ens ocupa aquest nit es pot repetir, i fins i tot fardar-ne, així que és digne de posar-se al blog.

Els ingredients

• Gambeta petita (la q tenia era la típica congelada de la sirena, tamany mitjà)
• Espàrrecs verds
• 1 ou (si no de què haguès fet jo l’invent)
• 1 llauna de tonyina
• Tomaca fregida
• Massa de pizza buitoni fínissima o fina, no se com es diu (A falta de no tenir-ne de feta per mi o ma mare)
• oli, sal, pebre,orenga…

Comencem coent les gambes a la paella amb una mica d’oli i sal. Fan molta aigua i minven molt de tamany, de tant en tant, per tal de que no bullin sino que es coguin, retirem l’aigua de la paella intentant no perdre cap gamba en l’intent, una vegada cuites, les reservem.

Mentres les gambes es van fent, posem una cassola amb aigua per tal d’escaldar els espàrrecs. Una vegada l’aigua bulli, es posa l’espàrrec sencer (havent tallat la part dura) deixant-lo entre 30 i 60 segons, després es posa en gel (això ho fan els pros, jo els deixo tal qual en un plat o al marbre pq s’arrefredin, només els escaldo per tal de que no quedin molt durs. Una vegada escaldats, els tallem a trocets (d’un dit i mig d’amplada aproximadament) i els reservem.

Una vegada cuit el q s’havia de coure, posem el forn a calentar, a tot drap (màxima temperatura) i de tot arreu, en el meu cas el forn i el grill (a dalt i a baix).

Mentre esperem q es calenti en un plat fondo hi aboquem les gambes i els espàrrecs, una llauna de tonyina, una mica de tomaca fregida, l’ou (prèviament batut) i una mica d’orenga. Ho barregem tot fins que quedi lo més homogeneitzat possible.

Col·loquem la base de pizza sobre paper d’estrassa (el q portes les bases fresques tipus buitoni) o sobre un silpat, si sou uns professionals, amb una mica d’oli a la base per a millorar la cocció.

Afegim la barreja feta a sobre la base de pizza i la intentem tancar i que la sutura quedi estanca, ja sigui a base de plecs successius o de pregàries, a mi sempre se m’acaba fent algun forat, he d’investigar com tancar-la millor.

D’aquí al forn i en 20 minuts, depenent del forn i la temperatura (jo quasi sempre coc la pizza a màxima temperatura controlant q no es cremi la pasta)

Resultat: Un calzone la mar de bo, q podria haver millorat si hagués pensat en posar-hi olives talladetes. Una pena q no en tingui fotos, però es q no tenia pensat de fer-ne una entrada (la primera) en el blog.

Coses a tenir en compte: La tomaca fregida, els espàrrecs i les gambes fan molta aigua, intentar q n’hi hagi la mínima possible. L’ou serveix per a que, quan qualli, lligui una mica el farcit i quedi més ferm el calzone.

Bon profit, i sort, si ho intenteu…

P.S.:Encara no se exactament com anirà això del blog i les seccions, així que perdoneu si hi ha coses inconexes.